Aleix Vergés 'Sideral', va néixer a Barcelona en 1973 i va morir en la mateixa ciutat el 19 de maig de 2006, als 32 anys d'edat. El músic i disc-jockey va aparèixer mort en el seu llit per causes encara desconegudes. En l'actualitat, es trobava acabant el seu tercer disc de sessions, el seu debut com cantant en solitari. Sideral va simbolitzar com pocs a aquesta Barcelona que, a mitjan els 90, va començar a interessar-se per la música electrònica i a desenvolupar una activa vida nocturna en clubs i discoteques (Moog, La Coloma, Discothèque, o Nitsa) i en festivals com el Sónar, fins a convertir a la ciutat catalana en un dels epicentres mundials de la música de ball. No obstant això, 'Sideral' va començar la seva carrera amb una guitarra i un micro al capdavant del grup Peanut Peu. El seu primer i únic disc, l'homònim 'Peanut Peu' (Cosmos, 1996), va anar una adaptació espanyola de l'esperit Madchester amb el qual Happy Mondays, Stone Roses i The Charlatans van fusionar 'balli' i 'rock' a la fi dels 80. Paral·lelament, 'Sideral' va ser reclutat com DJ de la mítica sala Nitsa. Al principi, era un més dels quals allí acudien a ballar. Però, a poc a poc, va anar aprenent l'ofici i la tècnica del pinchadiscos. Així que, quan es va dissoldre Peanut Peu, Aleix Vergés ja tenia un nou camí per on llençar.Al principi, va ser conegut només a Barcelona. Però la seva presència en festivals com el Fib de Benicassim o la Groove Parade dels Monegros li van obrir les portes de les discoteques de la resta d'Espanya. En les seves sessions punxava 'techno', com la majoria dels DJ, encara que solia colar, com marca de la casa, cançons dels Pixies o de les seves adorats Stone Roses. Aquest eclecticisme va ser el qual va conquistar a una part del públic 'indie' (principalment femení) que fins a llavors no havia mostrat molt interès pel 'techno' i l'electrònica dura. En 2001 va publicar el seu primer disc, una sessió titulada 'Darkhouz i Popotronic' que és, com el seu nom vol apuntar, un compendio de temes de 'house fosc' i 'pop' de sensibilitat electrònica. La seva fama va traspassar fronteres i va arribar fins a Irlanda, on va aconseguir ingressar en el club The Kitchen de Dublín, propietat de Bono i els seus companys d'O2. A més, va ser requerit per diverses sales d'Europa i Amèrica. Tota aquesta vorágine va acabar per afectar a Vergés, que va passar per nombroses fases fosques i altres punts renaceres. En 2003 va publicar la seva segona sessió, 'Schizotronic & Techno' en la qual ampliava les propostes del seu anterior àlbum. Després d'un accident de moto que li va fracturar el braç, va començar a treballar en la tercera part d'aquesta sèrie, que segurament dugui el títol de 'Popotronic 3: el problema'. AL mateix temps, va recuperar la seva guitarra i va començar a treballar en el qual anava a ser el seu primer disc com solista 'pop'.
SIDERAL BON DJ, MILLOR PERSONA
